Anàlisi psicocorporal interactiu – APCI

APCI és un enfocament terapèutic psicocorporal que convina el llenguatge verbal amb el corporal. Busca augmentar el benestar, millorar la qualitat de les nostres relacions i la possibilitat d’assolir els nostres objectius a la vida.

Va ser creat per Àngel Bonet en una continuïtat i integració de diferents corrents terapèutiques. Ell va ser Analista Bioenergètic certificat per la IIBA (Institute for Bioenergetic Analysis of New York) des de 1986, sent membre actiu i formador estatal durant més de 30 anys. És Diafreoterapeuta i des de fa més de 20 anys és formador Analista psicocorporal en APCI.

APCI en la seva vessant corporal convina el Mètode Mézières de la fisioterapeuta Françoise Mézières d’estirament de les cadenes musculars i reajustament postural global, juntament amb les teràpies que se’n van derivar com la Diafreoteràpia de Malen Cireron, la Morfoanàlisi de Serge Peyrot.

APCI integra en la seva part psicoterapèutica diferents aspectes de la psicoanàlisi de Sigmund Freud amb les seves actualitzacions en psicologia dinàmica i amb l’Anàlisi bioenergètica d’Alexander Lowen, en seguiment de Wilhelm Reich en la integració del cos en la teràpia des d’una perspectiva analítica. Incorpora aspectes de la psicologia arquetípica de Carl Jung i sobretot el treball amb estructures narcicistes i pre-edípiques de la personalitat de Heinz Kohut i Melanie Klein.

Durant el procés terapèutic es treballen les dinàmiques de relació des de l’Anàlisi transaccional, per tal de comprendre com aquestes ens afecten en el moment actual i així poder trobar els canvis que ens ajudaran a sentir-nos millor des de la connexió amb el moment present i des del nostre estat adult.

La Diafreo és un mètode de treball corporal que busca la recuperació de l’armonia integral de la persona. El treball corporal es basa en l’alliberament de les tensions i la conciència corporal per tal de desfer els bloquejos que s’han anat creant per experiències i expressions guardades en la nostra memòria corporal.

“Tots tenim, excepte alguna excepció, els mateixos músculs i els mateixos ossos. Tot i així, les formes dels nostres cossos són molt diferents.

I és que la forma del nostre cos i la nostra actitud corporal diuen molt sobre la nostra història. S’han anat moldejant segons les diferents respostes que cada un@ de nosaltres ha generat en el procés d’adaptació i de supervivència, física i psíquica, al medi social i familiar en el que ens ha tocat viure.

Ens hem adaptat, bloquejant algunes zones del nostre cos, hem après a inhibir certes respostes i a l’aïlla informacions conflictives, que els nostres sentits ens envejaven. O bé, hem hagut de canviat subtilment una postura, per no sentir més dolor físic.

El preu ha estat la pèrdua de la flexibilitat, de l’espontanietat, de certs movimients i també, de la nostra capacitat de resposta; de la connexió a certes àrees de la nostra memòria. Originant tot això, una pèrdua major o menor, segons la nostra història, de part de la nostra identitat”.

Extret de: (www.diafreo.es)

La mirada sistèmica en la teràpia individual o familiar, ens aporta una mirada àmplia i integradora que ens ajuda a comprendre i acceptar el moment en que ens trobem, englobant la nostra familia nuclear, la nostra família d’origen i tot el llegat familiar i social que ens han acompanyat fins aquí. D’es d’aquesta acceptació, podrem anar treballant per a transformar-nos cap a un major benestar.

Bert Hellinger va crear la tècnica de les constel·lacions familiars, una eina terapèutica que ens permet posar de manifest dinàmiques inconscients que ens generen algun tipus de limitació o patiment en algun aspecte de la nostra vida i veure la relació amb el nostre sistema familiar per tal de resoldre-ho.

Des de fa anys i de forma paral·lela al meu aprenentatge, em formo en Constel·lacions familiars a l’INSCONSFA (Instituto de constelaciones familiares Brigitte Champetier de Ribes) de Madrid. Brigitte va ser alumna directe de Hellinger durant més de 10 anys, és psicòloga, consteladora i fundadora d’INSCONSFA l’any 2005.

La mirada sistèmica de Bert Hellinger transmesa a través de Brigitte Champetier aporta un paradigma amorós i vital des del qual entendre la vida, la familia i tot el que ens envolta.

La mirada sistèmica ens ajuda a comprendre, a acceptar i també a caminar cap allà on trobem més vida i més amor.

Les emocions reprimides o inhibides generen tensió muscular, és un mecanisme insconscient après durant la nostra primera infància per tal de bloquejar impulsos que el nostre voltant ens va ensenyar que eren inadequats. Aquestes tensions musculars són les responsables de dolors, contractures i més enllà, malalties psicosomàtiques, però tot i que tinguin un origen emocional, són a la fi, malalties reals. Al treballar des del cos, donem a aquestes tensions i emocions amagades un espai on poder existir, on ser mirades, sentides, compreses i expressades.

El treball d’alliberament i descàrrega, desbloquejant la respiració, la veu, deixant espai a la descàrrega corporal… ens permet trobar altres formes de viure i expressar les nostres emocions, formes saludables per nosaltres i també per les relacions amb les persones amb les que vivim. Donem un espai de cura i protecció per l’alliberament i expressió d’emocions que generalment tenim reprimides i que ens generen malestar: la ira, la por, el fàstic, la tristesa… un espai a través de la vivència corporal on retrobar l’alegria i també la calma.

Les tensions musculars són creades per nosaltres de forma insconscient. Quan les fem conscients a través de la teràpia, reprenem aquest camí cap al nostre interior. Les tensions son nostres, les hem creat nosaltres, per tant, estan en nosaltres també les eines per poder desfer-les, és un camí d’aprenentatge on descobrim una nova forma de relacionar-nos amb nosaltres, d’expressar-nos, de sentir-nos i de viure’ns.

El procés terapèutic ens facilita:

• Sentir les nostres emocions des d’una vivenciació profunda i sanadora, deixant-nos espai per a expressar tot allò que en altres contextos del nostre dia a dia no ens és possible.
• Prendre contacte amb el nostre cos: alliberar tensions, millorar la respiració, afavorir la relaxació o recuperar l’energia.
• Posar ordre a les nostres emocions: clarificar-les, comprendre d’on vénen i descobrir els propis mecanismes defensius i de repetició.
• Trobar formes més sanes d’estar amb un mateix, amb les situacions, amb les decisions i amb els altres.

A través d’alliberar la dolència corporal podrem expressar i sanar l’emoció que aquesta porta associada i a la inversa. L’espai terapèutic forma el marc en el qual a través de la paraula donem forma i comprenem aquest procés viscut.

TRACTAMENT

S’atén la manifestació de diversos trastorns psicològics i psicosomàtics. Tot i que som conscients que no sempre les dolències físiques estan relacionades amb un estat emocional o psicològic, podem atendre només la vessant corporal o bé, atendre de forma global la nostra persona, deixant pas a una major consciència, escolta del nostre cos, de les nostres emocions i vincular d’una forma més clara la nostra connexió i autoconeixement.

Les consultes més habituals són:

• Estats de depressió, tristesa o dol.
• Trastorns d’ansietat, estrès, insomni…
• Conflictes amb l’autoestima, pèrdua del sentit de la vida.
• En el cos: dolors d’esquena, problemes tensionals, migranyes, dificultats respiratòries, trastorns gastrointestinals, alimentaris, obsessions, fòbies…
• Fibromiàlgia, esgotament crònic.
• Dificultats de relació, parella, laborals, orientació vital.

En el camí terapèutic es promouen les sensacions de relaxació, arrelament, assentament sòlid i segur en el cos, la vitalitat, el moviment armònic, l’equilibri global, l’expressivitat i la connexió emocional.